MOBILE LEARNING I APPS

El mobile learning o l'aprenentatge mòbil és una metodologia d'ensenyament que per dur-la a terme es fan servir petits dispositius mòbils com ara un ordinador, una tauleta o un telèfon mòbil. Les característiques d'aquests aparells electrònics tenen un gran potencial educatiu degut a que vivim en un món tecnològic i hiperconnectat. És a dir, es pot obtenir accés en qualsevol moment a qualsevol lloc de la xarxa. Una comoditat que ofereixen els dispositius mòbils és la seva petita mida i la gran quantitat de material que emmagatzemen, reduint d’aquesta manera el material i optimitzant-lo dins d’aquests. Hem d’adaptar-nos i reflexionar sobre l’ús de les noves possibilitats que ens ofereixen les tecnologies a l’era digital, que ens proporcionen una oportunitat per repensar el que aprenem, la manera en que ho fem, on, que i quan aprenem.

Amb els smartphones i les tablets es poden descarregar les apps, uns programes senzills que aporten funcions específiques al dispositiu. Segons la seva codificació existeixen 3 tipus d'aplicacions; natives, web i hibrides. Les natives són aquelles que estan programades amb llenguatge específic per a cada operatiu. Les web apps són les que es carreguen des del navegador i no necessiten instal·lació, com per exemple el Whatsapp. Per últim, les apps hibrides són instal·lades als dispositius, però part del seu contingut és web, són molt comuns en aplicacions del tipus social com per exemple l'Instagram.

QUÈ ÉS L'STORYTELLING?

L'storytelling és el fet explicar una història mitjançant l’ús de la tecnologia o narració digital, utilitzant d'aquesta manera diferents mètodes, com per exemple enregistrar la veu i afegir imatges per tal d’el·laborar la història o la utilització d'algún programa com Creaza, PicLits, Storybird, Bubblr, ToonDoo o Animoto, que  permeti crear un relat a partir de les diferents eines que aquest proporciona. Per exemple, el nostre grup hem creat una història d'una noia que participa a una cursa de muntanya i pateix un accident, aquesta no és auxiliada per cap dels altres participants que l'acompanyen, excepte per una noia, la qual l’ajuda i acompanya fins al final de la cursa. 

L’objectiu que ens hem plantejat a l'hora de fer el nostre storytelling és trencar els cànons que encara es tenen avui dia, ja que normalment quan alguna dona té algun problema sempre apareix una figura masculina per ajudar-la. Però no, no en aquesta història. En aquest cas ha estat diferent, una noia és la que auxilia a l’altra noia i l'ajuda a solventar el seu problema i, a més, hi ha un final alternatiu.  Aquí teniu el nostre vídeo, editat mitjançant el programa Go Animate. La reflexió que podem extraure d'aquesta nova forma de narrativa digital és molt beneficiosa degut a que implica als alumnes amb conceptes ja esmentats en aquests blog com ara l'alfabetització multimodal.

Storyboard 

LA IDENTITAT DIGITAL

La identitat digital és tota aquella informació sobre nosaltres que apareix a la xarxa, hagi estat penjada per nosaltres mateixos o per qualsevol altra persona. Això vol dir que de vegades no es pot controlar la informació que l'altra gent pot veure sobre la nostra persona. També es pot definir aquest concepte com a l'impacte que la gent fa la xarxa i l'impacte que la xarxa fa sobre la gent, és a dir, com l’influencien. Tothom té una identitat digital, d'aquesta manera la gent que busca informació sobre una altra persona en concret pot veure coses, com per exemple els seus gustos musicals, esports en els quals està interessat/da, els estudis que ha cursat i/o el qual està cursant, a més de fotografies de tota mena.

Aquesta identitat i contacte constant am xarxes socials de tot tipus aporta coses positives com ara oportunitats relacionades amb la feina, de conèixer noves persones o establir noves relacions, etc. Tot i això, aquesta identitat pot tindre aspectes negatius, com per exemple estafa, suplantacions d'identitat, pornografia infantil, cyberbullying, etc. Un dels aspectes negatius més comú és la suplantació d’identitat, això succeeix quan una persona en concret envia e-mails spam o bé utilitza cavalls Troia (fa referència a uns determinats programes), amb els quals poden accedir lliurement a tota la informació de l’ordinador de la persona la qual està intentant suplantar la identitat.

LA GEOLOCALITZACIÓ

El nostre grup, juntament amb altres ens ha tocat buscar informació sobre activitats educatives utilitzant la geolocalització. La geolocalització consisteix en buscar un objecte, persona o lloc mitjançant unes coordenades. Aquestes solen estar generades per un satèl·lit. Un exemple molt clar és l'actual «Pokémon Go», amb aquesta aplicació s'ha d’anar caçant pokémons que apareixen en un mapa del lloc al qual et situes.Si una aplicació com el «Pokémon Go» es pogués adaptar al món educatiu que es podrien fer activitats dinàmiques i entretingudes. 

Per exemple em trobat que una classe de 4tB del CEIP San Fèlix han creat un mapa amb l’aplicació Google Maps i en aquest han establert els punts pels quals va passar Darwin en el seu viatge, a part, també han afegit una nota de veu on surten els alumnes explicant el trajecte. Un altre exemple també és el servei educatiu de Badalona, que han creat un altre mapa, també mitjançant Google Maps, on els alumnes han de fer una gimcana buscant objectes mitjançant una aplicació d’una brúixola i el mapa senyalitzat dels punts claus de Badalona. En definitiva, pensem que dur a terme activitats educatives mitjanant la geolocalització és una manera dinàmica per als alumnes, ja que surten de la monotonia de l’aula i es diverteixen al mateix temps que aprenen. 

LA PISSARRA DIGITAL INTERACTIVA

La pissarra digital interactiva (PDI) és un sistema tecnològic integrat per un ordinador i un videoprojector, creades per innovar amb tecnología, però sobretot per tal de motivar als nens, ja que un alt percentatge de l’alumnat que passa a Educació Primària, perd la motivació i baixa el seu rendiment escolar.  Aquesta permet que les classes siguin més dinàmiques, fent que els nens experimentin noves experiències visualitzant, jugant i manipulant la pantalla, resolent activitats, repetint vídeos d'una explicació feta pel professor, escoltant música, etc. Aquest sistema fa l’aprenentatge més amè, trenca amb la monòtona i tradicional pissarra utilitzada fins ara.

Es poden fer diverses coses, i fins i tot adaptar-la a necessitats específiques de cada alumne. Per exemple, es pot projectar el llibre de la matèria que s'estigui donant per tal de que tots puguin llegir al mateix temps, o una redacció d'algun  alumne. Els nens també poden jugar amb ella, jugant per exemple a un joc de relacionar conceptes com el que vam fer cada grup a classe. En conclusió, un exemple d'activitat que es pot crear per realitzar a classes perquè els nens es relacionin i manipulin amb jocs del temari és creant, per exemple, alguna activitat de relacionar els 5 sentits amb la fotografia corresponent, relacionar el nom correcte amb el propi planeta, etc.

QUÈ ÉS UNA INFOGRAFIA?

Una infografia és un tipus d’esquema informatiu que combina imatges amb textos (generalment descriptius) per tal de transmetre coneixements resumits a les persones que la visualitzen. Aquesta és una manera informa, útil i més atractiva per a representar informació, ja que busquen cridar l’atenció a la persona que es dirigeix a llegir-la mitjançant colors, imatges o el seu disseny. A més, el seu format fa que aquesta informació sigui fàcil d'assimilar i recordar, ja que la seva lectura és ràpida i àgil. 

N’és un exemple aquesta, que parla sobre les qualitats que ha de tenir un professor del s.XXI. Per poder ser un bon professor, aquest ha de caracteritzar-se per tenir unes bones habilitats comunicatives, ha de dominar els continguts digitals i ha de saber crear idees per fer volar la ment dels nens. A més d’això, també haurà de saber com motivar els alumnes, ser positiu, proactiu i sobretot pacient. Nosaltres hem utilitzat Piktochart, però altres pàgines que s'utilitzen per a crear una infografia online són Genial.ly, Animacad, Brande i Renda.

NOVES FORMES D’APRENDRE A L’ERA DIGITAL

Quan un ordenador és connecta a la xarxa ens dona la possibilitat d'accedir a diferents tipus de recursos que ens ajuden a millorar el que estem treballant en aquell moment. La xarxa és una font infinita de possibilitats, des de fer-te un correu electrònic fins a publicar o editar una entrada de la Viquipèdia. Això vol dir que el camp de la comunicació s'ha expandit sense límits, podem obtindre informació de qualsevol part del món en qualsevol instant. Tot i això s’ha de tenir en compte que no tota la informació que busquem es vertadera, ja que no hi ha cap mena de control sobre ella, degut a que hi poden haver diferents persones que la poden manipular amb dades que no són fiables. 

Una avantatja de la xarxa és la importància de l’escriptura ja que ens permet poder-nos lluir més que quan parlem cara a cara amb una altra persona. Amb l’escriptura ens auto-obliguem a escriure correctament i utilitzar expressions adequades. Un exemple  de l’escriptura i la comunicació és el correu electrònic. L’ús de l’escriptura per internet ens ajuda a poder conèixer nous registres i aprendre més tecnicismes a l’hora de desenvolupar un tema. L’ús d’aquesta tecnologia ha ajudat a que moltes persones aprenguin a llegir i escriure, ja que avui dia un gran percentatge de gent utilitza aquest recurs i/o xateja sigui via internet o diverses aplicacions per a mòbil. En definitiva, l'ús d'aquestes eines nombrades anteriorment ens ajuden a ampliar,  hi ha infinits recursos per consultar.